Segon dia pels boscos d’Arànser i ja hi comencem a formar part. Diumenge ens els miràvem des de la distància, ahir dilluns encuriosits hi trèiem el nas i avui ens hi hem banyat a dins, amb el seu verd tan verd i el seu blau tan blau, rodejats de contrastos arreu, ens hi hem capbussat i nedat des de les profunditats fins a l’espai exterior. I sabeu què? ens ha encantat.
Els de Bike hem tingut un dia llarg… hem pujat, hem baixat i hem tornat a pujar… i torna a començar. Hem creuat torrents, hem baixat trialeres i quan ja les cames no podien més hem arribat a Andorra. Sí sí, després de mooolts quilòmetres hem fet cim, el Pic Negre de Claror, ni més ni menys que a 2.542m d’alçada. Alguns hem decidit veure’l des de més avall, no ho negarem… I les vistes de la tornada… amor a primera vista.
Els d’Equitació Iniciació hem fet dues bones excursions avui, caminant al pas per les pistes forestals dels boscos d’Arànser ens hem arribat fins al Pla de Llet, quines vistes del Cadí des d’aquí dalt. Les vaques que ens hem anat creuant no tenien molt clar si sorprendre’s al nostre pas o espantar-se. Nosaltres, discret@s hem seguit el nostre camí boscos endins.
Els Minairons hem tingut una visita molt especial, el noi de bosc. En Saulo ens ha ensenyat a observar el bosc. Sovint hi passem, però ens perdem tant… Aquesta tarda hem mesurat diàmetres de soques, hem calculat alçades d’arbres i hem après que amb una barrina en podem saber la seva edat i història. Després ens hem construït unes cabanes, tot es veu molt diferent quan et menges les galetes amb xocolata entre pals i troncs que has tallat tu mateix@.
El grup de Cabirols d’Aventura Júnior hem substituït les alçades del campament per la plana ceretana. Allà ens esperaven uns peluts de 4 potes ben disposats a deixar-se muntar una estona. La veritat és que necessitàvem descansar una mica les cames després de l’excursió en bici d’ahir… A la tarda hem fet Serveis a la Comunitat, com els de Wild Adventure, que s’han acostat fins al refugi de Pollineres per rentar-li una mica la cara. Com pot ser que hi hagi gent que s’acosti a la muntanya i hi deixi brossa? No ho entenem… De passada hem estat tapant uns solcs que hi havia al mig del camí. Sentir-se útil és agradable.
El grup d’Isards i Óssos d’Aventura Júnior ens hem passat el dia pedalant i superant proves en bicicleta. Hem arribat fins al refugi del Pradell i de tornada el mirador del Pla de Llet! I… hem de confessar papis… que algunes bicis són precioses, però per deixar-les penjades de la paret de casa com a relíquia, perquè més d’un hem preferit tornar corrent fins al campament, jaja.
