Skip to main content

Carret

Cap del Rec, Lles de Cerdanya – 1.956m
1:36 am

Brrooooooooooaaaaaaooooommmooommmmmm!!
Alex – Mar, Mar… ho has sentit això? Estàs desperta? 

Mar – ………. ……..
Alex – Mar… estàs aquí?
Mar – que dius va deixam dormir!
(i comencen a caure les primeres gotes, cada cop més seguides, que se senten picar al sostre de la tenda).
Alex – va Mar no et facis la dormida, ho has sentit?
Mar – que pesat que estic dormint… 

Alex – que no sé si ha sigut un terratrèmol o que… 

Ttttttrrrccckksssspakachataaaaaccccklkkkkkkkksssboooooom!!!!
Mar – Ara sí que l’he sentit!! 

Alex – Ja t’ho deia… ostres, quin sustasssuuu estàs aquí veritat?

I és que hem tingut una tormenta de les bones, amb llamps i trons i vent i aigua… buuuuf! 
Els monitors hem entrat 1 a cada tenda i hem ajudat a passar la tempesta, que cap a les 2pm ja marxava cap al Nord Est… sort perquè els Minairons ja estaven a punt de posar-se el banyador, els manguitos i els patos! 
Un cop ha passat la tormenta ens ha costat una mica agafar el son, tots explicàvem que si quina passada i que si quan ha fet tchaaaaakuuuuuummmm estava aquí al costat, a 100 metres, o només a 1 km, que va, però si jo he notat que la terra semblava que tremolava.
Finalment ens hem dormit i tot havia de pensar que ens aixecaríem una mica més tard aquest matí però no a les 08:30 puntuals ja estàvem esmorzant.
El dia ha començat una mica gris i s’ha anat obrint per fer una tarda de sol i calor d’estiu.

Pel matí tant els Minairons, com Aventura Júnior i Bold Adventure han fet la cursa d’Orientació. Va genial perquè d’una forma jugada coneixem els voltants del campament i ens ajuda a situar-nos. 
Per la tarda Aventura Júnior i Bold Adventure han fet Community Services, fent uns bancs per seure i uns ponts de fusta sobre el rec. Minairons per la tarda han fet taller de riu, buscant els animals que hi viuen. 



Wild Adventure han preparat les bicis i han baixat fins al Molí del Salt, i d’allà fins a Prullans ja a la plana, han creuat el riu Segre, i remuntat cap a Prats fins a l’Hípica II. Déu ni do quina pedalada!! I allà hem muntat a cavall pels voltants del Segre. Després hem pujat en autocar fins al campament.

I els 14 horseback riders s’han emparellat amb qui seran els seus companys de viatge durant tota la setmana. 
Són els que més treballen del campament, bales d’herba d’aquí cap allà, arreglar el vailet, vigilar l’aigua… i avui primera sortida a 4 potes. Tot bé.

Pyrene Explorer avui ja dormen a Andorra, cada dia salten una vall cap al N-W. També sans i estalvis.

Quina tarda més bonica ha quedat, fins i tot amb calor. Ara sí quan ha baixat el sol ha baixat la temperatura, sembla que aquesta nit serà freda.
Ara tots dormint, estem cansats cansats… i tranquils que quan ens retrobem el dissabte ja us explicarem l’aventura amb tots els detalls. 



2 Comments

  • Greg Ross ha dit:

    Cuando era pequeño y estaba de colonias en la montaña francesa de los Alpes del Sur, viví una experiencia similar, pero mucho más aterradora. Estábamos de excursión y nos perdimos, tratando de protegernos de la tormenta en medio de un bosque. Sentíamos cómo la tormenta se acercaba, con el tiempo entre los relámpagos y los truenos disminuyendo cada vez más. Se notaba cómo los monitores se ponían cada vez más nerviosos.

    Uno de los últimos rayos, muy fuerte y cercano, alcanzó un árbol que quedó en llamas, justo después de que pasáramos. Empapados, conseguimos alcanzar un punto de encuentro donde nos rescataron con vehículos 4×4. La excursión de tres días terminó no antes de pasar la primera noche fuera, ya que todo esto sucedió cuando ya estaba anocheciendo. Fue una experiencia memorable que, 40 años después, todavía recuerdo vívidamente.

Deixa un missatge