És un moment només… però quin fred. Deuen faltar un parell d’hores per despertar-nos. Em torno a posar a dins del sac… on està la cremallera, aix sí, aquí… m’hi tanco a dins i em poso a dormir fins que el sol piqui a la tenda i toqui llevar-nos.
Són bojos… i avui toca pujar dalt de no sé quina muntanya, començo a estar reventada. Com ho veus? no sé si seré capaç… ahir amb la bicicleta ja vaig patir. Però la Clara i la Bruna segur que no em deixen tirada, va que riurem un montón amb les bromes de la Martina…
– Gemma!! estàs desperta? tia és avui que pugem al Terfica nooo? – em pregunta la Clara.
Després de 2 dies i mig al campament ja me’l sento una mica casa meva. I per què no esmorzem al solet a la terrassa? però si s’està de cine esmorzant al solet. Ah no, resulta que ens posem a caminar sense ni un tros de pa… és d’hora, deuen ser les 8 o les 8 i mitja, realment totalment bojos. El camí va pel bosc saltant de banda a banda, que divertit anar passant per sobre els troncs! M’oblido de la gana que tinc fins que, buf, ja he posat els 2 peus a dins del riu, que patosa ostres… com l’any passat quan vaig relliscar i vaig caure davant de tota la classe.
– M’encanten els teus mitjons de camuflatge! – diu la Martina.
I riem totes. L’Adriana es pixa, i la Clara i l’Ona riuen com lloques. Fins que la Bruna també acaba amb els peus a dins del riu i fins i tot jo em poso a riure sense parar.
Arribem fins als Estanys de la Pera. Seguim amunt. Deixem el bosc enrere i caminem entre pedres ben grans caminant sobre l’herba, que està verdissima. Ens reagrupem al Port de Perafita. I dieu que per aquí passaven contrabandistes entre Andorra i Espanya? Espero que anessin al tanto i no clavéssin els 2 peus al riu com jo. I arribem al cim del Perafita (no es diu Terfica o com tu dius Clara) a molts metres, casi 3.000m d’alçada. Si voleu saber quants googlegeu.
No hem parat de xerrar en tot el camí. Imagineu-vos-ho. I és que tenim 12 anys i tenim l’empenta per menjar-nos el món. Però aquí al cim ens hem quedat sense paraules.
Diu el Manel que es veu la Maladeta mirant cap allà. I cap aquí mira, d’on venim, quina vall més ampla, es veuen els poblets minis al fons. Són les 14h00’.
Què us sembla Bruna, Martina, Adriana, Clara i Ona… si ens banyem a l’Estany de la Pera? El petit de baix no… al gran?
