Avui ha anat de caminar, d’avançar endavant. Alguns a cavall, alguns en bici, altres a peu. Avançar endavant plegats, tant fa la manera, compartint, vivint i gaudint cada passa. Algunes passes han estat fermes i convençudes, altres més indecises i insegures, però totes han donat el millor d’elles mateixes, la seva millor versió.

1 passa rere l’altre, creuant rius, passant ponts i nedant llacs. Que poc necessitem a vegades per descobrir allò que ens envolta, tant sols una passa rere l’altre, i és curiós com a vegades ens és tant difícil de dur a terme.

Hem descobert pobles secrets al mig de la Cerdanya, llacs amagats entre muntanyes d’Andorra i a uns quants metres d’alçada. Hem descobert que els nostres fantàstics peluts ens duen on vulguem si els acompanyem i que per molt menuts i Minairons que siguem també som capaços d’arribar ben amunt.

Demà moltes més passes i camins per descobrir.

A foc lent
Següent entrada

Deixa un missatge