Skip to main content

Carret

Ai que m’entrebanco, quasi caic un altre cop. Sóc un desastre ho sé.
No puc més, aquesta pujada és llarguíssima.
Vols dir que anem pel camí que toca… ja fa molta estona que no veig cap fita. 
No puc pensar, si quasi no puc ni respirar.
Però segueixo cap endavant, alguna cosa em mou, seran aquestes roques enormes…
O el teu somriure, que em dóna ales per seguir. Ja quasi hi sóc, m’apropo cada vegada més, tanco els ulls i ara sí que hi veig clar, i sé que tinc la força capaç de moure muntanyes.

Deixa un missatge