Així comença la que serà la última nit de l’últim torn de les Colònies Estiu Pyrene 2022, amb un últim ball sota la gran carpa. Les llums, la música i el fum amb olor a maduixa ho invaeixen tot. D’aquí poc comença el talent show.
– Saps què faig aquest nit? – Em pregunta en Leo abans de sopar
– No – Li dic jo
– Un espectacle al talent show
– I què faràs?
– És sorpresa, només ho sap en Max.
Una carpa que ens ha protegit més del sol que de la pluja aquest estiu, i és que el gran ruixat que havia de caure avui i ahir encara l’estem esperant, el cel ha estat tot el dia amenaçant, ballant també, però al final res, per sort, les temperatures han baixat una mica i aquesta nit ens taparem més. Travessa ha agraït que no plogués, han pogut caminar tot el què han volgut i avui estan dormint a Pollineres, ben a prop del campament, quan els hi hem dut el sopar tenien un bon foc a dintre el refugi encès. Que nèt que està, es nota que el van venir a netejar el torn passat amb els Serveis a la Comunitat.
I és que passen tantes coses… tantes coses en un dia, en una setmana, en un mes, en unes colònies… per les tendes han passat tantes cares diferents, les dutxes han vist tants culs diferents i les bicis han estat pedalades per tants peus diferents…
Acabem tots cansats, cansats de caminar, cansats d’ordinador, cansats de pedalar, de fer callar a les nits, de fer quilòmetres amb la furgo, de llevar-nos aviat, de jugar a futbol a les estones lliures… Però és el típic cansanci que al cap d’un dia d’haver recuperat forces penses que haguessis pogut fer molt més. D’arribar pedalant fins al final de la pujada, d’haver fet aquell sprint fins la tifa de vaca més llunyana, d’haver-te llevat més aviat per jugar més estona al ping pong o d’haver-te quedat més estona amb l’ordinador per fer un post una mica més decent.
Estem super contents d’haver pogut fer unes colònies “normals” i haver tingut uns problemes “normals”, sense pensar en si hem de fer tests d’antígens, si ens hem de confinar o hem de fer venir a buscar algú. Aquest any la Vega ha pogut fer els 3 torns! Així és com haurien de ser sempre les colònies, tant per a la canalla com per als adults. En fi, ens veiem demà famílies, tenim un munt de coses per explicar-vos, no sabem si al viatge de tornada a casa en donarà temps per a tot, potser una setmana cundeix més. Un últim ball i a dormir!
Fins demà!!
I és que ens encanta llegir-vos amb aquest to distès, proper, engrescador i emotiu alhora. Gràcies, equip!
Gràcies a vosaltres per fer-nos confiança! Ens veiem l’estiu vinent?
Soc la mare d’un dels nens i no se si l’any pròxim l’apunto o m’apunto jo!!! Jajajajja
M’ha encantat tot plegat. Una filosofia de Campaments que m’emporta a la meva infantesa com a Escolta. Felicitats.
Iep!!! Colònies per adults?? li seguirem donant unes voltes que fa anys ens ronda pel cap.
Bones paraules y el sembla que es una Bona experiencia per totes les edads pero yo como mare tambe me apuntaria ya me agradaría habere si el any que be ens deixeu un Lloc lliure per mares y pares estaría increíble .