Descobrir els Pirineus, respirar aire pur, fer esport, aprendre, passar-ho bé, però sobretot sobretot fer amics i compartir. És el què dóna sentit a tot. De què servirien unes colònies o uns campaments si no tinguéssim amb qui compartir els moments? tant els bons i excepcionals com els una mica amargs. Perquè els bons moments quan els vius amb els teus la felicitat es multiplica i els moments no tant bons son menys dolents quan ets a prop dels qui estimes. I si una cosa hem fet aquesta setmana aquí dalt a 1900m d’alçada, rodejats de pins negres, esquirols, cavalls i muntanyes és compartir cada segon.
Ens emportem un munt de records, als de casa us els intentarem explicar tots, però és impossible fer-vos partíceps de la felicitat que se sent dins d’un sac de dormir quan el sol comença a despuntar per l’horitzó, o quan després de pedalar i suar quilòmetres arribes al sostre del cel i t’asseus tranquil amb les vaques i els cavalls a simplement estar. I també, ahir a la nit tempesta de les bones, vent, llamps, trons i alguna estona de pedregar, però passar la nit dins del refugi, tots ben juntets i calents va ser brutal.
Si no us sap greu, un trosset de tot això que hem viscut ens ho quedarem per a nosaltres.
Bona nit famílies, ganes de retrobar-vos demà, aquesta vegada sí que ningú es queda una setmana més.
Gràcies Èlia i Raül per la vostra dedicació, pel carinyo amb el que ho feu tot i per haver-nos explicat tan bé cada dia les aventures dels nostres fills i filles. Ha estat la primera vegada i sense veure fotos, els vostres relats ens han tranquil.litzat per saber que a uns quants metres d’alçada, tot estava bé! Amb ganes de retrobar-nos i que ens expliquin aquesta gran experiència que de ben segur guardaran per sempre a la seva memória i en algun trosset del seu cor.