T’estàvem esperant amb més ganes que mai. La veritat és que jo havia començat a perdre tota esperança… quina alegria, que hagis arribat i notar-te de nou per tot. Quin gust el cel ben blau d’avui, aquesta llum… notar l’aire calent, les màquines embalant i la suor pel front.

Ens hem llevat d’hora al campament, els nervis i la curiositat del primer dia. I també el sol, que abans de les 08h ja picava a les tendes. Primer esmorzar entre arbres i a preparar bicicletes… avui hem pedalat tots menys els petits Mianirons.

Mig grup d’Aventura Júnior en bicicleta han començat a baixar des dels 1.900m del campament fins a la plana, per arribar a la Hípica de Prats. Canviat la bici pel cavall i hem fet una volta tocant el riu Segre. L’altre meitat han fet la cursa d’orientació pels boscos de Fontanera, arribant fins al Refugi de la Feixa.

Els grans de Wild  Adventure també hem agafat les bicis per anar fins a la Fou de Bor. Només sortir del campament hem tingut una aterrissada, uooops quin ensurt! per sort només ha estat això. Hem seguit pedalant, creuem el Segre i fins a Bor pedalant per fer espeleologia adentrant-nos en un conjunt de passadissos i galeries de més de 2 quilòmetres. L’experiència és única: la foscor, el silenci, la temperatura… increïble el degoteig constant de l’aigua. Al final del recorregut sorpresa… ja us explicaran.

Pels joves ciclistes del Bikepecker Camp avui dia exigent… conèixer els companys, i els camins més propers al campament. Pedalant o amb la bici a l’esquena hem arribat fins a l’avioneta estavellada. Des d’allà fantàstic descens fins al campament jugant amb els ginebrons, les arrels i els rierols. I és que encara hi ha força neu a dalt, i per tot, corre l’aigua.

Minairons… dia complet: Orientació i Cabanes pel bosc. Ja fan bona pinya.

A les 13h s’han sumat els joves de la Associació Asperger de Catalunya. Després de dinar hem fet la cursa d’orientació.

Volíem sopar d’hora però tantes coses… hem anat un pèl tard. Per sort no tenim pressa, joc de nit i després tranquil·lament a descansar al que ja comença a ser el nostre llit. El bosc torna a la calma… quina nit tan plàcida! ja només falta que un follet juganer ens faci entrar al somni d’una nit d’estiu.

Bon Sant Joan!
Següent entrada

One Comment

Deixa un missatge