Sense saber el per què, el quart dia de les Colònies Estiu Pyrene és especial. I no per les activitats que fem, avui ens recuperem de la pallissa d’ahir i ens preparem per demà divendres que és el dia estrella.
A Minairons en Nico no podia amb la serra quan ha aparegut la Marta per ajudar-lo. Així no, no et tallis Nico!
A Equitació Iniciació la Maria reia després de galopar i ha contagiat a l’Anna, i en un moment l’Abel i en Biel si han sumat, ai quin riure.
A Aventura Júnior en Fedor ha perdut el necesser i l’estava buscant amb el seu company Víctor per l’oficina. El Víctor diu que millor 4 ulls que 2 per buscar una cosa.
A Bike en Jordi es quedava sense pizza per sopar… sort que l’Aleix n’ha portat un parell de trossos!
A Wild Adventure… mireu-nos aquí a la foto, els 5 apostant a veure quant de fons és el llac.
A l’oficina avui escrivim el post Èlia i Raül… estic encallat… m’ajudes?
Potser és perquè ahir vam pujar muntanyes enormes, vam pedalar quilòmetres infinits i ens vam banyar sota grans colossos … i sembla que avui, tot allò, ens dóna ales i vincles especials amb els que ara ja considerem amics i amigues per sempre.
Potser tot allò ens acompanya, o potser és que hem deixat una part nostra allà dalt jugant amb els déus.
Potser és perquè hem fet allò que volíem i no sabíem si podríem.
Potser perquè hem compartit prou per ser més que companys, còmplices d’ara endavant.
Potser perquè sembla que estem tocant allò que no es pot tocar.