“-La ilusión no se come- dijo ella.
-No se come, pero alimenta -replicó el coronel.”
El coronel no tiene quien le escriba (1961), Gabriel García Márquez
Havent superat el primer dia ara ja no hi ha qui ens pari. Sembla que portem una setmana al campament, però no… veritat?
Només 2 dies… uauuuu! 2 dies són prous per saber que no podem deixar coses fora de la tenda que si no ens les podem trobar xopes, com ahir per la tarda… 2 nits són suficients i ja sé com estic més còmode dormint a la llitera. I fins i tot he trobat el meu lloc al menjador.
I fa que tot vagi més rodat. Els Minairons ens les tenim amb la gravetat per a que la nostra cabana s’aguanti. Aventura riem de tornada de la Hípica de Prullans. Equitació ens deixem anar i galopem amb ganes fins al Coll de Caralt. Wild ens perdem sense preocupar-nos buscant les pistes de la cursa d’orientació.
No sabem res del grup de Travessa 7×7, a veure si demà tenen un moment amb servei de xarxa i ens diuen cosetes.
Qué bona está la lasanya de verdures! Cantem feliç cumpleanys sense miraments abans de sopar.
Tanta energia es comença a desbocar pel campament. Després del joc de nit ens reunim per grups i planifiquem el dia de demà. I es que comencem ben d’hora, que volem pujar al Peirafita. Silencis, dubtes, algunes cares de preocupació, i moltes mirades plenes d’il·lusió.
