Cada dia un cim més, una pedalada, una cova, un bany, un somriure… i com tots els contes, mica en mica es van acabant.

Canvi de papers: els que varen anar en bici a fer la Fou de Bor han caminat fins al Comabona i a la inversa. Un èxit total: uns cansats amb les galtes ben vermelles i els altres amb fang per les orelles. Res que no pugui solucionar una bona remullada a la piscina.

Per no parlar dels de travessa, que han coronat la setmana pujant al Puigpedrós, quasi 3000 metres amb una vall encantadora de baixada per assaborir l’esforç d’aquests dies.

En fi. Un vol implacable que ens ha portat a enlairar-nos molt i molt amunt.

Amb aquesta il·lusió fem les maletes!

Quan tot s’enlaira
toco els somnis de puntetes,
junts podem arribar més lluny, més lluny.
Un llarg viatge,
il·lusions dins les maletes,
junts podem arribar més lluny, més lluny.
(…)

Quan tot s’enlaira (2012) Txarango