Pare, no saps, alguns diuen que d’això va l’estiu aquí a Cerdanya, que sí, que és la deesa Pyrene, que passa pel campament i ens toca i…
I el neguit que’m corria… en un instant ha desaparegut!
I allò que ho veia tot fora de lloc, diga’m tu qui ho ha endreçat?
I ara per tot arreu on vaig, veig la llum jugant amb els colors.
Què era allò que m’impedia viure?
Ara el teu somriure m’ilumina, el que més vull és caminar al teu costat i seguir sent còmplices en aquesta aventura.
La força que tenim és com la dels núvols de tormenta, segur que és més gran i tot que la força dels llamps.
Fa 4 dies no sabia si podria, no em veia capaç. I avui junts fins i tot aconseguim sumar de 3 en 3.
