Una carpa ens fa de cinema, tot just els de Wild Adventure i els del Camp d’Equitació Perfeccionament hem estat fent cinema a la fresca. Però és que els camins ens van perfecte per a fer curses i relleus i el bosc ens va de luxe per amagar-nos i fer un scape wood en tota regla mentre som perseguits amb farina i globus d’aigua pels guardaboscs.
Ens adaptem a l’espai. A vegades potser massa i tot, com quan agafem la bicicleta i no cal posar cons per a fer ziga zagues, avançar entre les vaques ajagudes és tota una aventura a vegades!
No tenim despertador, son els ocells els que ens avisen quan ja clareja el dia i la foscor la que ens indica l’hora d’anar a dormir. Els arbres ens fan de porteries, i confesarem que el dia que ens banyem al riu o a la Bassa de la Comavella conta com a dia de dutxa.
I ens n’adonem que no necessitem gaire cosa, que la maleta tornarà quasi tota sense desfer perquè ens hem passat tots els dies duen posada aquella dessuadora preferida, encara que amb un estampat una mica diferent al del primera dia… De la consola de casa no hi hem ni pensat i el mòbil… per a què? Hem pogut xerrar com mai amb els que tenim a la vora, adormint-nos els uns al costat dels altres amb la paraula a la boca.
I ens encantaria que tot això pugués perdurar una miqueta en el temps, malgrat saber que és tan difícil…
Demà últim dia, el dia estrella i per molts el més divertit de tots! Ja us explicarem com ha anat.
