Colònies Estiu Pyrene 2021

El no res i el tot

By 20 juliol, 2021 No Comments

Hem començat el dia una mica més tard avui… es noten les pedalades d’ahir, els trots i els banys al llac. Tot es comença a notar i ens agrada gaudir dels moments com els d’abans de llevar-nos, quan el sac està ben calentó i obrim un ull per veure la claror a través de la tenda. Vam caure planxats ahir.

Traiem el pijama, ens vestim (amb la mateixa roba d’ahir la majoria, ho confessem), fem el sac (alguns més que altres), vambes i camí avall fins el lavabo. Ràpid que als Cabirols d’Aventura Júnior ens toca parar taula avui per esmozar. Arribem al wc, fem pipi i rentem mans. I entre badall i badall intentem encertar què hem de posar a cada taula. Quants som a esmorzar? travessa ja no hi és. Posem forquilla i ganivet? Ai els tovallons que ens surten volant abans de començar…

I a poc a poc ens anem fent més al lloc i a l’espai, tot cada vageda és més fàcil i començar a rodar sol. Comença a semblar casa nostra això ja.

Mirem el planning que hi ha penjat a la terrassa. Avui els Cabirols hem baixat a la Hípica de Prullans a muntar a cavall. En canvi els Óssos i els Isards ens ha tocat pedalar amunt. Quina pujada tu! Però la baixada ha estat espectacular. Hem arribat al campament just que començaven a caure gotes. Salvats!

Els jenets del Camp d’Equitació avui hem fet una bona excursió. Hem començat a seguir senders que a l’hivern s’utilitzen per fer esquí de fons i hem arribat al bell mig del bosc d’Arànser. Vaques per aquí, cavalls per allà i aquestes brutals muntanyes sempre de fons. Espectacular.

Els grans de Wild Adventure avui necessitàvem una mica de relax per les cames, els 30 km d’ahir ens van deixar trinxats amb algun mal de cap i tot… Avui hem fet una cursa d’orientació pels voltants del campament i a la tarda Equitació i Serveis a la Comunitat. Ens ha tocat treure a palades les tifes de vaca del campament. Agr… les fresques i toves eren les pitjors…

Els Minions, ai! Minairons!!! Ja ens han canviat el nom… Hem començat el dia fent una bona sessió de yoga i bany de bosc per acabar amb en Saulo observant, mesurant i aprenent dels arbres. De sobte la Queralt s’ha posat a plorar… “És que tots els arbres em mesuren el mateix…”deia, “dona, és la primera vegada que mesures arbres… és difícil al principi… Segur que alguna vegada has fet alguna cosa encara més difícil…” li ha dit el Saulo, “Sí, fa tres anys que toco el violí…”.

Els insaciables de Big Bike han començat a pedalar i pedalar i han arribat fins el cel. Quina suada tu!! Ara… a la baixada ens hi hem recreat… Qué lliure que et sents aquí dalt, a cavall entre el no res i el tot, amb una pila de bicis i una colla d’amics.

Els de Travessa ens han escrit just abans de sopar, han arribat al refugi de l’Illa a Andorra, tots bé! Mireu quin regal!

El dia ha acabat passat per aigua! Però que divertit anar xafant bassals per anar a sopar!

Deixa un missatge