Colònies Estiu Pyrene 2018

El món és dels valents

By 28 juny, 2018 2 Comments

Cinquè dia de campaments, això ja va tot rodat, als ocells cada dia els costa una mica més despartar-nos, el trekking d’ahir ens va deixar ben trinxats. Avui hem mandrejat una mica i pel matí Aventura Jr. ha estat fent jocs al pati de casa, aquesta esplanada va de luxe per jugar a pitxi, sembla que hagin tallat la gespa i tot.

Abans de dinar els de Wild Adventure apareixen baixant pel GR-11 carregats amb les seves motxilles, barreja d’esgotament i eufòria per haver aconseguit l’objectiu i haver esquivat la pluja que donaven per a mig dia. Un bon tros de pizza i una dutxeta calenta entre pins els ha sentat de meravella.

La tarda ha estat més mogudeta, ja feia hores que els núvols agafaven presència, tots sabíem que tard o d’hora acabaria descarregant, i així ha sigut, a les 16h el diluvi s’ha iniciat. Llamps i trons s’han fet protagonistes i hem hagut de deixar la Gimcana per a un altre moment, tots ben xops, sabates fora i cap a dins al restaurant a fer jocs, quin fart de cantar que ens hem fet. Els Minairons han estat aprenent a fer nusos de tot tipus, l’Uri monitor en sap un munt! Els de Bike, aparició èpica sobre rodes a mitja tarda, xops de cap a peus s’han tret la roba, s’han eixugat i s’han esmunyit dins dels sacs a xerrar fins l’hora de sopar, avui una bona excursió fins a l’ermita de Belloc els ha regalat una espectacular baixada per una tècnica trialera.

Dormim a 1900m d’alçada, alguns no havíem dormit mai abans al mig de la muntanya, altres no havíem dormit mai abans ni tant sols fora de casa. Els trons d’aquesta tarda ens han fet amagar el cap a més d’un i les caigudes de la bicicleta sempre fan mal. Cadascú vivint una aventura pròpia,  cadascú afrontant les seves pors, tristeses i anyorances de la única manera que sap, però amb l’ajuda i el somriure de tots. Avui aquest post va per ells, per als valents que han decidit confiar i llançar-se a noves aventures, per als que han vingut sols, per als que han visitat l’hospital, per als que no sabien anar en bicicleta, per als que han hagut de marxar abans, per als que no parlen català…  Aquest post va pels valents, pel Ferran, en Sergio, en Marcos, la Irene, la Úrsula, la Laura… i la resta de 77 nanos i 12 monitors que formem part d’aquest gran aventura.

 

 

 

 

Fem cim
Següent entrada

2 Comments

  • Angeles12 ha dit:

    Leyendo el post se me ha caído una lagrimita….qué bien narrado y descrito…gracias por hacernos crecer a todos/as…desde casa también estamos siendo valientes….

    • Èlia Sicília ha dit:

      Seguro que sí, los de casa sois los primeros y más valientes en confiar en este proyecto; en el equipo, el campamento y la manera que tenemos de entender las relaciones entre jóvenes, naturaleza y deporte.

Deixa un missatge