Avui és un d’aquells dies ens els que estirar-se al llit per qualsevol nen de les colònies es converteix en un plaer… i no només pel fet de que la nit anterior haguem dormit al terra amb una “esterilla”…

… és d’aquells dies que al tancar els ulls, t’envaeix el sileeeenci… notes com els músculs, per fi, després de moltes hores de caminar, es relaxen. I un cop relaxats, el cervell repassa el dia:

…les olors del bosc quan comença a calentar pels primers raigs del sol… LA RESPIRACIÓ QUE S’ACCELERA QUAN LA PENDENT CREIX, LA SUOR QUE REGALIMA PER LA CARA, EL SOL QUE CALENTA LA PELL, SED, CALOOORRR… el glop d’aigua fresca de la font, el girar el cap i estar obligats a tornar-ho a fer, encisats per la bellesa del paisatge…LES PEDRES QUE RELLISQUEN, LA PUJADA QUE NO ACABA, LA GANA QUE APRETA, ELS MOSQUITS QUE MOLESTEN LA PUJADA, LA PUJADA, LA PUJAAADAA… EL MÓN ALS NOSTRES PEUS…!!!! El temps es para, moment de calma màxima! Ho he aconseguit!!!

…i ja a punt d’adormir-nos, es dibuixa un somriure al nostre rostre. HO HE ACONSEGUIT!!!

… DESCANSA… que demà….ZzZzzZzzzz