Dia radiant! quin cel i quin blau!  després d’un matí ple d’activitats (equitació Mini Aventura, bany al riu amb cavalls els d’Equitació, escalada i ràppel Gran Aventura) hem enfilat amunt el camí de Cortariu a Gònecs.

És un sender preciós que puja pels boscos de pi roig i pi negre i avet fins arribar a la falda del Cadí, al Refugi de Gònecs. Passa per un balcó a sobre de la pedrera de Pi, amb vistes a la plana ceretana i on si saltes pots volar com el trencalòs que hi fa niu.
Després de tanta pluja al juliol hi ha un munt de maduixes i gerds… i ja hem trobat un parell de rovellons!

Muntar les tendes… ja us podeu imaginar! Jejeje… Merescut sopar calent a la vora del foc 😉 sota un cel claríssim… ple d’estrelles!

-Lo que mirau -li diu- no són congestes,
són los mantells d’ermini de les fades,
que dansen a la llum de la celistia
dels estanys del Cadí vora les aigües;
si el més bonic i perlejat tinguésseu,
vos valdria, Gentil, més que l’espasa,
més que dels llibres tanta saviesa,
més que l’or i l’argent dintre de l’arca;
si us plagués navegar, veles tindríeu;
si volguéssiu volar, tindríeu ales.

Canigó
Jacint Verdaguer