… i calien passos valents: a les 07h el grup de grans d’Aventura s’enfilava cap al cim del Comabona a 2.547m. Núvols i un pronòstic de meteo “prometedor”, però bones cares! els d’Equitació desmuntar el tancat dels cavalls, selles… i amunt! … i els companys de Bike eixugar la rosada dels seients de les bicis i, en dos grups i dues rutes diferents, iniciar el retorn a la plana.
Al camp base hi eren els de Natura i el grup dels petits aventurers i Travessa 8×8, qui han acabat el galliner! … ara, ja hi tenim 8 gallines (7 rosses 1 de negra) 7 polls i un gall. Ja hi han post un ou! Estem encantats ;-D
Així començàvem el dia… a dos quarts de quatre arribàvem els últims a la casa a dinar, tots bé, i cadascú amb una història diferent per explicar. El poc que quedava de tarda més tranquil·la, xerrant, recollint i preparant el que vindrà.
Després de sopar joc de nit per uns, altres amb el jip i la furgoneta fins a Cap de Rec, i des d’allí caminant amb frontals fins al Refugi de Pradell, al peu de la Tossa Plana de Lles.
Gràcies al compromís i l’esforç de tots per fer-ho possible! ara ja no ens espanten les tronades que diuen seguiran demà!
(…)
I el que compta és l’esforç de cada dia
compartit tenaçment amb els qui creuen
que cada gest eixampla l’esperança,
que cap dia no es perd per als qui lluiten.
Miquel Martí Pol
Bondia a tothom, sobretot als nostres Kilians Jornets de la travessa !!! només un petit comentari referent al que he llegit en el blog, sobre que aquesta nit han iniciat el recorregut nocturn des del refugi del Cap de Rec, Natàlia, Raúl…ja els hi heu explicat que aquí va estar vivint el Kilian Jornet? es que ahir va sortir a les notícies perque va fer el récord d’ascensió des del Montblanc…. Nosaltres ens conformem en que arribeu sants i estalvis, no cal que correu…per fer els récords ja el tenim a ell….vosaltres converseu i gaudiu del paissatge… Apa doncs, que tingueu un bon dia, sense tempestes si potser!!!
Ei, que xulo tot no?? Us ho passeu de conya! Com tinc ganes de plantar-ho tot a la feina i de venir corrents amb vosaltres. El que passa es que que si jo vingués, els meus fills marxarien corrents!
Gràcies Raül per la teva informacio, i gràcies Benito per riure amb els meus comentaris de mare que sembla estressada pels seus fills pero que no ho està! Es guai tenir els fills en uns super camps com aquests!
Com va anar la domida amb sac a la muntanya?? Sota la pluja??
Apa, que continui anant bé!!
Roser