A vegades les coses no van com un voldria, de fet, ho havíem planificat d’una altre manera. Però ahir tot va canviar en un segon… perds l’equilibri, la bici es descontrola, piques a terra amb tant mala sort que el braç no aguanta. Del susto no en podíem ni parlar… avui ens hem refet una mica. Braç trencat, quina mala sort.
Equitació al galop, obrint camins pel bosc fins a la Feixa. Esgarrapada al braç amb un branca. Com pica!
Bike Júnior avui pedalant fins al Refugi dels Gónecs, a la vall de Pi, a 1.800m. No hem pogut esquivar la tormenta, un petac d’aigua ens ha caigut al damunt. Fem foc al Refugi i tornem a ser mig persones. Rascades al genoll i colzes, caigudes pel corriol de la Foradada ens deixen perjudicats.
Minairons d’excursió al Refugi de les Cases. Està ple de flors i tenim un cel blavíssim. Una piña voladora llançada de forma innocent (o no tant) acaba al llavi de l’Eric… li sagna i posem una tirita miraculosa.
Wild Adventure avui serveis a la comunitat ajudant a Guils, calia netejar unes tendes i… ortigada general al passar pel camí de la Font. Encara ara ens piquen les cames.
Travessa 7×7 pujant al Montmalús a 2.781m. Hem entrat a Andorra saltant de llac en llac. Torçada de turmell a la tartera, tombarella sobre les pedres, quedem fets un parrac.
Podíem quedar-nos al campament llegint un llibre o jugant a la tablet, però ens mou les ganes de conèixer i viure aquestes muntanyes. Sí, són de veritat, com les ferides que ens fem si fem un mal pas i acabem amb una aterrissada d’emergència.
Ostras, me pierdo! Mi hija hace Aventura Junior y en dos posts no se ni nombrado, ser llama de otra manera y me he liado!? 🙂
Moltes felicitats per aquesta entrada! La he trobada encertadíssima i molt valuosa.
Espero que aquest nen o nena es recuperi molt be i segueixi gaudint de les vacances. Aquestes coses passen (tot i que es de desitjar que amb tirites s’arregli tot).
Sí, ja està millor 😉
gràcies pel teu comentari, que bé us agradin les notícies que expliquem del que passa al campament.