Ai dolça Pyrene, estàs preciosa, per tot hi ha flors i el verd és tan intens!
Diga’m, si ens pots veure… oi que avui érem imparables?
Els Minairons tocant daines al Parc Animalier a Les Angles.
Wild Adventure tocant el cel al Puigpedrós i la neu de les geleres.
Aventura Júnior tocant invertebrats al Torrent de la Mata de l’Ós…
I Equitació tocant la llibertat amb la punta dels dits.
Junts, Pyrene, anirem lluny sense recança!
Vols venir a la meva barca?
-Hi ha violetes, a desdir!
anirem lluny sense recança
d’allò que haurem deixat aquí.
Anirem lluny sense recança
-i serem dues, serem tres.
Veniu, veniu, a la nostra barca,
les veles altes, el cel obert.
Hi haurà rems per a tots els braços
-i serem quatre, serem cinc!-
i els nostres ulls, estels esparsos,
oblidaran tots els confins.
Partim pel març amb la ventada,
i amb núvols de cor trasbalsat.
Sí, serem vint, serem quaranta,
amb la lluna per estendard.
Bruixes d’ahir, bruixes del dia,
ens trobarem a plena mar.
Arreu s’escamparà la vida
com una dansa vegetal.
Dins la pell de l’ona salada
serem cinc-centes, serem mil.
Perdrem el compte a la tombada.
Juntes farem nostra la nit.
Maria Mercè Marçal, Bruixa de Dol 1977-79, Cançó per fer camí.
