Va baixant el sol i comença a baixar també la temperatura. En 1 hora passem dels 30ºC a només 10ºC… Ens comencem a recollir, busquem jaquetes i pantalons llargs, que bé haver arreplegat llenya abans de fer-se fosc.
Només es fa la primera flama que el foc m’atrapa. Les bromes i les rialles es van acabant i sembla que’ns envaeixi la tranquil·litat i el silenci.
Mentrestant les espurnes comencen a pujar amunt i l’escalfor es comença a notar. Quina passada el cel damunt nostre… s’agraeix aquesta escalfor… mmm… busco l’espatlla del meu company per recolzar-m’hi. Amb la calor que hem arribat a passar durant el dia i que ara siguem al costat del foc… Ja és fosc, fa una nit tant agradable que’m sembla em sumaré als companys que volen fer vivac. Estem a 2.300 metres, al Refugi de Claror, a les valls d’Andorra.
Fent foc aquí dalt sembla que honorem els focs del solstici d’estiu, els fallaires del Canigó o la fia faia a Bagà, i que invoquem bruixes i dimonis. No en veig cap per ara… El que sí que veig són les cares dels meus companys de viatge d’aquesta setmana. Quanta llum amb la claror del foc. Quantes coses en tants pocs dies… Seguim mirant com pugen amunt les espurnes, explicant-nos coses tranquil·les, tenint-nos, alegrant-nos la nit.
Visca la claror del foc,
visca sa claror.
Foc, foc, foc joliu
crema, crema amb gran delit.
Foc, foc, foc joliu
alegra’ns la nit.
Visca l’escalfor del foc
visca sa escalfor. Foc,…
Visquen les brases del foc,
visquen els tions. Foc,…
El foc és un do de Déu
un do del bon Déu. Foc,…
