Cares noves i cares conegudes, bicis aparcades a la tanca, maletes repenjades sota els arbres… Sembla mentida però avui comença un nou torn, el quart concretament. Els monitors hem fet la presentació i el campament s’ha omplert de petons, axuxons i comiats. “Una abraçada no?” ha estat la frase més repetida pels pares i familiars aquesta tarda… I és que el comiat sovint és més difícil per als grans que per als menuts, però shhh… no ho direm a ningú no patiu… 😉

Cadascú amb el seu grup han fet jocs de presentació i coneixença, han voltat per l’entorn i s’han situat; les dutxes són aquí, la font on anar a omplir les gerres és al costat del torrent, les sabates les deixem en aquesta caixa a l’entrar a la tenda… Cadascú es va situant i mirant de reüll amb els nous companys d’aventures, alguns més peluts que d’altres, alguns amb rodes i manillar, però tots amb el mateix objectiu; passar-ho genial, envoltats de natura i amics.

– “Sabeu què hi ha per sopar?” – deia el Pedro a la resta de Minairons – “Sopa de galets i truita de patates! Només me’n recordo del sopar d’avui per això…” – afegia molt confiat –

I és que avui comencen una aventura de 7 dies que els perdurarà per sempre. Bona nit!

 

3 Comments

Deixa un missatge