Fotosíntesi

Comencem el cinquè torn amb airet fresc i una tarda lluminosa. Fem una petita presentació, comiat de pares i mares i… 3, 2, 1…  iniciem l’aventura amb els nous companys de viatge. Ens instal·lem a les tendes i a les 20h sopa de galets i truita de patata. Primer joc de nit pel Pla de Fontanera, quina fresqueta… i ens preparem per la primera nit al campament. 

Dormim enmig d’una enorme pineda de pi negre. El Campament Sostenible Pyrene és a 1.900 metres d’alçada: aquí el pi negre es barreja amb algun bedoll distret. Els pins s’enfilen per Malniu i les faldes del Puigpedrós fins a als 2.400m. A mesura que van creixent assequen les branques baixes, que estan plenes de líquens barbulats. La imatge és un pèl fanstasmagòrica… alguns d’aquests pins tenen més de 800 anys, són fortíssims: aguanten rostides a l’estiu i les fortes glaçades a l’hivern. Aquests boscos són l’hàbitat d’espècies animals menys comunes com el gallfer, el mussol pirinenc i el trencapinyes. 

Quan es fa fosc es retallen els pins ben negres al cel. La veritat és que imposen més, ara, de nit. Diuen els experts que els arbres estan connectats entre ells per les arrels i que quan algun arbre enmalalteix és ajudat pels seus arbres veïns, que li dónen aliment a través de les arrels connectades. Els arbres sans no pararan d’ajudar-lo per evitar que el seu company caigui a terra. Saben que una clariana els farà més dèbils davant la sequera o per resistir els vents forts o les grans nevades.

Com a nous veïns d’aquests boscos intentarem respectar-los i aprendre’n… quina passada com cooperen els arbres! a veure si en som capaços nosaltres i entenem que una cadena és tan forta com ho és el seu pas més feble. Oju, a veure si ens hi posem amb tantes ganes que al final de setmana acabem fent la fotosíntesi.